Retablo Nacimiento. César Urbano y familia. Ayacucho. 2015. Colección y foto: Sirley Ríos Acuña.
"El nacimiento en el Perú"
Por Sirley Ríos Acuña
La Iglesia católica estableció el 25 de diciembre como fecha del nacimiento de Jesús, haciéndola coincidir con dos festividades antiguas de los romanos, las Saturnales, en honor a Saturno, dios de la agricultura, y la Nativitas del Sol Invictus (nacimiento del sol invicto). Esta misma práctica de sustitución fue aplicada en los Andes peruanos tras la invasión española en el siglo XVI, con el fin de catequizar a los indígenas y cristianizar sus cultos ancestrales por considerarlos paganos. Con el transcurso del tiempo, se configuró una religiosidad popular, amalgamada de elementos cristianos y nativos que fueron resignificados para dar continuidad a las ceremonias rituales del calendario andino, asociadas a los solsticios y equinoccios, a la época seca y húmeda, a la vida y la muerte, a la noche y el día.
La fiesta de la Navidad reemplazó bajo el ropaje católico la antigua celebración del Qhapaq Inti Raymi o fiesta al Señor Sol que los incas festejaban en el mes de diciembre, época del solsticio de verano y, por lo tanto, relacionada con la vida y abundancia de los campos de cultivo. Es evidente la relación que se hizo del Niño Jesús con el sol.
En los Andes virreinales el tema navideño fue escenificado en las iglesias y plazas, representado en pinturas y esculturas y difundido con el uso del belén, también llamado pesebre, nacimiento, portal o misterio. Los primeros nacimientos fueron importados desde España y Europa y, después, se produjeron en el espacio americano.
Las piezas en exposición del nacimiento peruano fueron adquiridas por el Museu Etnològic i de Cultures del Món durante la expedición a los Andes del Perú de 1963. August Panyella, Eudald Serra y Albert Folch visitaron las regiones más importantes de producción de arte popular y se interesaron en recolectar nacimientos de Ayacucho, Cusco y Áncash.
Leer el artículo completo en:
"El naixement al Perú"
Per Sirley Ríos Acuña
L’Església catòlica va establir el 25 de desembre com a data del naixement de Jesús, fentla coincidir amb dues festivitats antigues dels romans, les saturnals, en honor a Saturn, déu de l’agricultura, i la Nativitas del Sol Invictus (naixement del sol invicte). Aquesta mateixa pràctica de substitució va ser aplicada als Andes peruans després de la invasió espanyola al segle XVI, a fi de catequitzar els indígenes i cristianitzar els seus cultes ancestrals per considerar-los pagans. Amb el transcurs del temps, es va configurar una religiositat popular, amalgamada d’elements cristians i natius que van ser resignificats per donar continuïtat a les cerimònies rituals del calendari andí, associades als solsticis i equinoccis, a l’època seca i humida, a la vida i la mort, a la nit i el dia.
La festa de Nadal va reemplaçar, sota la capa catòlica, l’antiga celebració del Qhapaq Inti Raymi o festa al Senyor Sol, que els inques festejaven el mes de desembre, època del solstici d’estiu i, per tant, relacionada amb la vida i abundància dels camps de cultiu. És evident la relació que es va fer del nen Jesús amb el sol.
Als Andes virregnals el tema nadalenc va ser escenificat a les esglésies i places, representat en pintures i escultures i difós amb l’ús del pessebre, també anomenat naixement, portal o misteri. Els primers naixements van ser importats des d’Espanya i Europa i, després, es van produir a l’espai americà.
Les peces en exposició del naixement peruà van ser adquirides pel Museu Etnològic i de Cultures del Món durant l’expedició als Andes del Perú del 1963. August Panyella, Eudald Serra i Albert Folch van visitar les regions més importants de producció d’art popular i es van interessar a recollir naixements d’Ayacucho, Cusco i Ancash.
Llegir l'article complet a:
